Amb el pseudònim de lou delvig, lany 2001, delphine de vigan, autora de res no soposa a la nit, publicava els dies sense fam, una primera novel·la autobiogràfica inspirada en la malaltia que va patir durant ladolescència: lanorèxia. la laura té dinou anys i és anorèxica. hospitalitzada al darrer estadi de la malaltia, necessita tres mesos de tancament absolut per donar vida a un cos que ha renunciat a viure. tres mesos per vèncer la malaltia que la corrou gràcies a la trobada amb lúnic metge capaç dentendre el seu patiment. tres mesos per intentar esbrinar els motius que lhan portat fins a aquest punt, enterrats en el més profund duna infantesa en la qual mai no va poder plorar. si a res no soposa a la nit, delphine de vigan resseguia els passos de la bogeria materna que va marcar la seva infantesa, a els dies sense fam sen fa ressò i, en una mena dexorcisme contra la malaltia, a partir de la seva pròpia història, tot i que transformant la i reinventant la, ens ofereix algunes claus de la seva experiència més personal i dolorosa.
