«?sandro, obre els ulls! no hi sobreviuràs ni mitja hora; mai no has sortit dels passadissos emmoquetats de les biblioteques i les aules climatitzades. ?els viatges formen la joventut ?va dir ell mentre obria la porta. ?si et refies de les dites, pensa en aquesta. una dita brasilera... en sandro es va aturar però no es va girar. el rector va fer una pausa, per retenir lo encara més. llavors va continuar, dient molt lentament: ?no es torna mai de la selva amazònica».la selva tropical sembla contenir lalè en la calor humida del capvespre. asseguda davant la seva cabana, lelianta mira en sandro, que sapropa a ella. per què aquest estrany misteriós sacosta per destruir la pau i la serenitat de la seva tribu? què han fet ells per merèixer ho? la determinació de lelianta per salvar els seus és cada vegada més gran, i no permetrà de cap de les maneres que aquest intrús acabi amb la felicitat del seu poble.
